Biografia Lluïsa Meñer

Lluïsa Meñer va néixer el 3 de maig de 1935 a Barcelona, és a dir, actualment té 83 anys. Va viure  la major part de la seva vida a la Vall d’Aran. 

Va ser educada i criada pels seus tiets des de molt petita, ja que la seva mare va morir quan ella era molt petita i el seu pare va decidir cuidar el seu germà Josep. La va enviar amb els seus tiets Eugenio i Assumpció.

Va estudiar a l’escola Sagrada Família. Als 13 anys va fer cultura de la dona on li van ensenyar a cuinar, llegir, cosir, etc. Més endavant va anar a l’acadèmia Cots on va aprendre a escriure a màquina. També va fer francès, la primera vegada que va fer una classe li va semblar una mica estrany, ja que té una pronunciació estranya i és difícil d’escriure , però cada vegada que anava a classe li agradava més.

Mai es va dedicar a escriure a màquina ja que es va quedar a casa cuidant dels seus fills i fent altres tipus de treballs domèstics. Tot i que de tant en tant es posava a escriure en el seu temps lliure i finalment es va convertir en un hobby.

De jove quedava amb les seves amigues després de l’escola i anaven totes d’excursió, jugaven a ping pong i fins i tot anaven a ballar. La infància va ser una de les millors èpoques per les que va passar ja que era molt estimada per tota la seva família. També tenia molt bona relació amb un matrimoni que eren amics amb els seus tiets, van ser gairebé com uns segons pares, ja que la mimaven sempre que podien. Aquests van estar al seu costat des de ben petita, tot i que a l’anar-se’n a viure de més gran a Barcelona, va fer que perdessin la relació.

Es va casar als 19 anys amb en Francesc i van tenir cinc fills, aquests es diuen Jaume, Rosa, Ana Isabel, Magdalena i Ramon. El seu marit va morir de molt jove per una tisis galopant, però va tenir la sort que els seus tiets l’ajudessin a cuidar dels seus fills. 

Actualment, passa el dia a la residència Aviparc, però després ja cap al vespre la venen a buscar els seus fills, d’aquesta manera també pot gaudir de la companyia dels seus néts una estona.

Ha explicat que ha estat una gran vida per a ella i que mai, en cap moment s’ha sentit sola ni mal acompanyada, sinó tot el contrari.